5. TANCAMENT DE L'ASSIGNATURA I AVALUACIÓ (Interculturalitat i Educació)

Avaluació del blog

M’ha agradat i ajudat molt en el meu procés d’aprenentatge que al llarg del funcionament del blog el fet que es proposes la seva creació cap al inici de l’assignatura, tot i que la seva avaluació fos al final. Això permet poder-lo actualitzar al llarg del temps i agafar l’hàbit de fer-lo servir constantment. En relació a l’assignatura ha permès reflexionar sobre l’aprenentatge fet en cadascuna d’elles i deixar constància de totes les activitats realitzades al llarg del semestre. He intentat fer un ús personalitzat, afegint fotografies, enllaços a altres blogs, etc., m’ha anat bé poder remenar per a saber quines possibilitats tenia aquesta eina.
La meva intenció és deixar aquest Blog com a portafolis de l’assignatura, però crear-ne de nous donant un ús específic en el context escolar on treballo. De fet, no fa gaire, els mestres de l’escola on treballo hem creat un Blog per a cada Cicle que serveix per escriure i consultar diverses notícies o informacions relacionades amb el dia a dia a les aules. De manera que els pares el puguin consultar freqüentment el què fem a l’escola.

De cara a altres semestres també és pot pensar en la possibilitat de fer servir el Blog en un context educatiu, és a dir, aplicat en un context real, de manera que mestres, pares i alumnes puguin gaudir de les seves possibilitats.

Avaluació de l’assignatura

Les PACs realitzades al llarg del semestre han ajudat a assolir els aprenentatges en relació a l’assignatura. M’ha agradat la tipologia d’activitats plantejades, ja que les he trobat diverses i útils. Penso que aquestes han ajudat a assolir els objectius especificats al pla docent relacionats amb els conceptes que ofereixen diferents disciplines, els reptes de la diversitat cultural, els models teòrics, avaluar situacions educatives, domini d’eines informàtiques, etc.

La lectura de les entrades al Blog en relació a l’assignatura m’han servit per poder valorar l’assignatura un cop finalitzada i tenir una idea general del que hem anat treballant.

A la primera entrada s’explicaven les meves expectatives en referència a l’assignatura d’Interculturalitat i Educació, aquestes s’han complert i a més a més també he aprés a fer servir o crear un nou recurs per atendre la diversitat la qual cosa no hi comptava. En aquesta primera entrada especificava la importància de conèixer conceptes com: diversitat cultural, interculturalitat, igualtat i diferència. Això ha estat possible i també he pogut aprofundir en altres.
Sobre la coneixença de la normativa vigent a Catalunya en relació a la interculturalitat ha quedat una mica més fluix, però no m’importa perquè penso que això ho podem consultar en el moment que vulguem, en canvi, he aprés i treballat altres activitats més pràctiques que em seran de gran utilitat.

Les expectatives sobre el BLOG s’han complert positivament, ja que he aprés a fer-lo servir de manera àgil i més endavant podré fer-lo servir en relació a la meva tasca docent i contagiar les ganes de fer-lo servir a la Comunitat educativa de l’escola on treballo.

La primera activitat girava al voltant del vídeo del hijab i sobre el debat que genera la situació plantejada. Aquesta primera activitat ha estat molt interessant, perquè hem tractat un tema relacionat amb la interculturalitat i l’educació que crea opinions diverses a la nostra societat.

La segona activitat estava relacionada amb la creació d’una webquest a partir de la qual es treballés la interculturalitat. Això m’ha servit per tenir en compte el recurs de la WQ, el qual penso que dóna molt de si per treballar a l’aula fent servir una metodologia de treball cooperatiu entre alumnes culturalment diversos.

La tercera activitat anava sobre l’avaluació d’un recurs didàctic la qual cosa considero molt pràctica per tenir a mà i estalviar temps a l’hora de buscar un determinat recurs.

Així doncs, l’assignatura Interculturalitat i educació m’ha servit en la meva formació com a futura psicopedagoga en molts aspectes tant pel que fa continguts conceptuals com de caire procedimental.

Gràcies!

4. VALORACIÓ DE RECURSOS PER A LA INTERCULTURALITAT(Interculturalitat i educació)

En les últimes dues PACs, la 2 i la 3, hem hagut de crear material en línia i fer una autoavaluació de materials en línia sobre interculturalitat, respectivament.

D’una banda, aquest treball m’ha servit per aprendre a crear material en línia (webquest), la qual cosa, com a psicopedagoga, em pot servir per adaptar cada material a les característiques concretes del context i el tipus d’alumnat d'on treballi. No només partir de material elaborat penjat a la xarxa, sinó partir dels propis interessos i necessitats dels alumnes a qui va dirigit. D’aquesta manera podrà ser més significatiu.

D’altra banda, aprendre a catalogar aquest material és quelcom molt útil per poder tenir d’una manera ordenada i pràctica els materials en línia, així es pot saber de manera ràpida la tipologia i el propòsit de cada material, així com la seva utilitat, els aspectes més pedagògics, un anàlisi i valoració de la seva aplicació. Tenir a mà les fitxes dels materials d’interculturalitat en aquest cas i saber què podem fer servir a cada moment i per a què, és quelcom molt útil. Gràcies a aquesta catalogació pots estalviar temps navegant per Internet, buscant el tipus de material què necessites.

En relació als conceptes treballats a l’assignatura crec que com a psicopedagogs els hem de tenir clars, ja que dins dels context escolar on treballem actualment la presència de diversitat cultural és el dia a dia a les aules. Poder identificar els conceptes que s’estan treballant a partir d’un material és importantíssim per escollir un o altre.

Per acabar, només vull afegir que confio molt en les noves tecnologies com a eines per treballar en un món educatiu tant divers, ja que obre moltes possibles i noves formes de treballar amb l'alumnat, com per exemple el treball cooperatiu.

3. SEGUIMENT I EVOLUCIÓ PERSONAL EN LA CREACIÓ DE LA WEBQUEST (Interculturalitat i educació)

Les dificultats amb les quals ens hem trobat a la PAC 2, Material en Webquest, han estat primer de tot pensar sobre què aniria concretament la nostra Webquest, i quina tasca proposaríem als alumnes. Un cop pensat això, la següent dificultat ha estat linkar les activitats i introduir les imatges en el lloc que volíem que es veiessin. Malgrat les dificultats, al final, ho hem aconseguit. Tot i que en l’apartat de conclusions on la idea inicial era posar un link que anés a la guia didàctica, hem hagut de fer-ho sense el link ja que ha estat impossible.

La PAC 2 ja està acabada, hem penjat la webquest i hem elaborat l’informe individual. Les expectatives sobre la PAC són positives, ja que l’hem fet pensant en el context que se’ns proposava i és quelcom que com a professionals de l’educació ens és molt proper, considerem que hem sigut capaces de plasmar els conceptes teòrics de l’assignatura en una proposta pràctica per treball amb l’alumnat. En relació a l’assignatura puc dir que tinc clars molts més conceptes que a l’inici i que aquests m’estan ajudant a refermar idees que vagaven pel meu cap, però sense uns referents teòrics concrets. Com a mestra m’ajuden a treballar amb l’alumnat partint del paradigma d’interculturalitat.

Els nivells als quals hauria d’anar adreçada la nostra proposta són al nivell bàsic o d’intercanvi de coneixements sobre les diverses cultures al centre o aula i sobretot al nivell mitjà o de resolució de conflictes de valor. Ja que d’una banda la webquest permet la comprensió mútua mínima a partir de la qual és possible la comprensió entre grups culturals diversos. I d’altra banda, comporta la negociació entre companys i companyes de cultures diverses per tal de superar situacions conflictives, ocasionades per punts de vista o valors oposats. Mitjançant els Drets Humans universals, vàlids per a tothom, s’intenta aconseguir una posició de consens entre les parts implicades en la negociació. Tot i així la webquest també tindria com a objectiu assolir un tercer nivell, el nivell alt o de transformació cultural, el qual implicaria la creació de llenguatges culturals nous, mitjançant el diàleg i la negociació interculturals.

A la PAC 1 se’ns proposava una situació conflictiva que sorgia del contacte entre cultures, una nena, la Fàtima, que portava hijab, i la professora de l’ institut no semblava gaire partidària de que la nena entrés a l’aula amb el mocador posat. A partir d’aquesta situació conflictiva se’ns proposa a la PAC 2 fer una proposta didàctica per treballar en aquest context de la PAC 1. Hagués estat molt interessant treballar amb el professorat en base a la interculturalitat, però després de pensar una mica ens vam decidir fer una proposta adreçada a l’alumnat.

Pel treball en grup ens ha sigut fàcil trobar-nos en dues ocasions, ja que les dues som de la mateixa ciutat. En les nostres trobades hem aprofitat per posar fil a l’agulla al treball i per introduir les dades a la webquest. Al llarg del procés d’elaboració hem fet servir la bústia personal per enviar-nos els documents que formen la nostra proposta didàctica en grup, com els apartats (introducció, tasca, procés, avaluació, conclusions i guia didàctica). Aquests els anàvem elaborant de manera conjunta, així doncs quan una enviava un document, l’altra el revisava i feia les aportacions pertinents.

Per si us interessa consultar la nostra webquest aneu a : http://phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_horizontal_w.php?id_actividad=2496&id_pagina=1

NTICEDU: Autoavaluació 2.3

Conclusions

Finalment, puc concloure que els entorn en línia són molt útils perquè els alumnes puguin elaborar argumentacions conjuntament i puguin intercanviar coneixements.

Concretament l’entorn de la UOC és molt útil, tot i així hem pogut veure a partir de la comparació amb altres entorns, com el Convince Me, el Belbedere o el SenseMaker, que es pot millorar. Malgrat això aquesta eina tecnològica ens ha ajudat a compartir argumentacions escrites i gràfiques (cmaps) que ens han ajudat en l’aprenentatge de l’assignatura.

És a dir, l’intercanvi de coneixements entre iguals és útil i necessari en el procés d’ensenyament i aprenentatge.

NTICEDU: Autoavaluació 2.1

Conclusions

Finalment, puc concloure que estudiant a la UOC no estic omplint tant sols un expedient, sinó que estic aprenent de manera significativa. És a dir, aprendre en aquest sentit no vol dir acumular coneixements, sinó establir relacions de forma no arbitrària i substantiva entre el què ja sé i el que vull aprendre. Això implica la capacitat d’atribuir significat propi i personal al tema d’estudi que existeix de manera objectiva. Per tant, a partir dels coneixements previs vaig modificant els models mentals gràcies a la interacció amb l’exterior, en aquest cas el campus. Partint de l’avaluació inicial, la qual mostra els meus coneixement previs sobre el tema puc dir que he après. Aquest aprenentatge s’ha donat gràcies a la participació en el debat CTSE, al qual es plantejaven situacions molt reals i ben contextualitzades. També han ajudat a aquest aprenentatge l’elaboració dels mapes conceptuals, ja que m’han ajudat a entendre les relacions entre els conceptes a treballar. I també he ampliat i reorganitzat els conceptes mitjançant l’estudi personal. La barreja de tot plegat m’ha ajudat a construir nous esquemes de coneixement i modificar-ne els anterior a partir dels nous descobriments.Per tant, puc dir que al llarg del procés d’aprenentatge hi hagut un veritable canvi conceptual, no una simple ampliació de conceptes sobre la mateixa estructura bàsica. El paper de la tecnologia en aquest procés ha tingut un pes important, ja que ha estat gràcies al programa Cmap Tools que he pogut elaborar un mapa conceptual inicial i a partir d’aquest anar-lo ampliant a mesura que descobria noves relacions entre els conceptes. I al llarg d’aquesta elaboració anava canviant el meu model mental sobre aquesta relació. La comparació entre el mapa de conceptes d’avaluació inicial i el mapa final són una mostra d’aquests canvis. Ja que el mapa sobre els meus coneixements previs demostra un coneixement mínim sobre el tema i unes relacions entre els conceptes mínimes. En canvi, si observem el mapa final descobrim que les relacions entre els conceptes són molt més complexes gràcies al treball que hi hagut al darrera. I segurament que si ara en tornés a fer un altre faria canvis i ampliacions sobre aquest últim.

NTICEDU: Canvi conceptual

En la resposta d'aquestes preguntes queda reflectit el canvi conceptual envers l'avaluació inicial:


- Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)

TE2) L’objecte fonamental de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 5>>2

TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 10>>10

CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 8>>10

DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 7>>10

CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 10>>10

DT2) La tecnologia és força neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 9>>3

DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 8>>5

TE1) La Tecnologia Educativa ha d’assegurar un bon domini de les TIC: 10>>10

DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 9>>9

TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 6>>7

2. DEBAT (Interculturalitat i Educació)

Un cop finalitzat el debat relacionat amb la PAC 1, i per tant, amb el vídeo del hijab, puc dir que ha estat molt interessant, ja que hem tractat un tema present a l’actualitat del nostre entorn més proper.
Aquest m’ha aportat idees o més ben dit punts de vista diferents, gràcies als quals he pogut defensar amb més fermesa el que personalment penso i opino sobre el tema, i en altres ocasions, a veure les coses des d’un punt de mirar diferent al que tenia. De manera que al llarg del debat he anat relacionant la opinió personal amb els continguts o referents teòrics treballats a l’assignatura. Gràcies a aquestes relacions conceptuals i als nous conceptes assimilats en relació al tema del mocador o hijab, com a professional de l’educació puc tenir un punt de referència per poder actuar de forma coherent al context educatiu quan em trobi amb un cas similar.

En quant a les dificultats trobades al llarg del debat, la que destacaria potser és la gran quantitat d’aportacions o missatges a l’espai del debat, les quals de vegades van d’un tema a l’altre sense continuïtat, i en ocasions, he estat força estona simplement per situar-me. Malgrat això penso que els debats tant virtuals com en viu i en directe són molt interessants per poder construir nou coneixement o simplement per mirar el que passa al nostre voltant des d’un altre perspectiva. El debatre ens ajuda a entendre la realitat i a posicionar-nos davant d’una temàtica concreta.

Els temes que es podrien aprofundir una mica més estan relacionats amb el com actuar en situacions d’interculturalitat. Penso que es important tenir-ho clar i saber el perquè ho fem així i no d’una altra manera. Crec que aquí trobaríem el perquè de moltes conductes discriminatòries.