diumenge, 23 de novembre del 2008

3. SEGUIMENT I EVOLUCIÓ PERSONAL EN LA CREACIÓ DE LA WEBQUEST (Interculturalitat i educació)

Les dificultats amb les quals ens hem trobat a la PAC 2, Material en Webquest, han estat primer de tot pensar sobre què aniria concretament la nostra Webquest, i quina tasca proposaríem als alumnes. Un cop pensat això, la següent dificultat ha estat linkar les activitats i introduir les imatges en el lloc que volíem que es veiessin. Malgrat les dificultats, al final, ho hem aconseguit. Tot i que en l’apartat de conclusions on la idea inicial era posar un link que anés a la guia didàctica, hem hagut de fer-ho sense el link ja que ha estat impossible.

La PAC 2 ja està acabada, hem penjat la webquest i hem elaborat l’informe individual. Les expectatives sobre la PAC són positives, ja que l’hem fet pensant en el context que se’ns proposava i és quelcom que com a professionals de l’educació ens és molt proper, considerem que hem sigut capaces de plasmar els conceptes teòrics de l’assignatura en una proposta pràctica per treball amb l’alumnat. En relació a l’assignatura puc dir que tinc clars molts més conceptes que a l’inici i que aquests m’estan ajudant a refermar idees que vagaven pel meu cap, però sense uns referents teòrics concrets. Com a mestra m’ajuden a treballar amb l’alumnat partint del paradigma d’interculturalitat.

Els nivells als quals hauria d’anar adreçada la nostra proposta són al nivell bàsic o d’intercanvi de coneixements sobre les diverses cultures al centre o aula i sobretot al nivell mitjà o de resolució de conflictes de valor. Ja que d’una banda la webquest permet la comprensió mútua mínima a partir de la qual és possible la comprensió entre grups culturals diversos. I d’altra banda, comporta la negociació entre companys i companyes de cultures diverses per tal de superar situacions conflictives, ocasionades per punts de vista o valors oposats. Mitjançant els Drets Humans universals, vàlids per a tothom, s’intenta aconseguir una posició de consens entre les parts implicades en la negociació. Tot i així la webquest també tindria com a objectiu assolir un tercer nivell, el nivell alt o de transformació cultural, el qual implicaria la creació de llenguatges culturals nous, mitjançant el diàleg i la negociació interculturals.

A la PAC 1 se’ns proposava una situació conflictiva que sorgia del contacte entre cultures, una nena, la Fàtima, que portava hijab, i la professora de l’ institut no semblava gaire partidària de que la nena entrés a l’aula amb el mocador posat. A partir d’aquesta situació conflictiva se’ns proposa a la PAC 2 fer una proposta didàctica per treballar en aquest context de la PAC 1. Hagués estat molt interessant treballar amb el professorat en base a la interculturalitat, però després de pensar una mica ens vam decidir fer una proposta adreçada a l’alumnat.

Pel treball en grup ens ha sigut fàcil trobar-nos en dues ocasions, ja que les dues som de la mateixa ciutat. En les nostres trobades hem aprofitat per posar fil a l’agulla al treball i per introduir les dades a la webquest. Al llarg del procés d’elaboració hem fet servir la bústia personal per enviar-nos els documents que formen la nostra proposta didàctica en grup, com els apartats (introducció, tasca, procés, avaluació, conclusions i guia didàctica). Aquests els anàvem elaborant de manera conjunta, així doncs quan una enviava un document, l’altra el revisava i feia les aportacions pertinents.

dijous, 20 de novembre del 2008

NTICEDU: Autoavaluació 2.3

Conclusions

Finalment, puc concloure que els entorn en línia són molt útils perquè els alumnes puguin elaborar argumentacions conjuntament i puguin intercanviar coneixements.

Concretament l’entorn de la UOC és molt útil, tot i així hem pogut veure a partir de la comparació amb altres entorns, com el Convince Me, el Belbedere o el SenseMaker, que es pot millorar. Malgrat això aquesta eina tecnològica ens ha ajudat a compartir argumentacions escrites i gràfiques (cmaps) que ens han ajudat en l’aprenentatge de l’assignatura.

És a dir, l’intercanvi de coneixements entre iguals és útil i necessari en el procés d’ensenyament i aprenentatge.

divendres, 7 de novembre del 2008

NTICEDU: Autoavaluació 2.1

Conclusions

Finalment, puc concloure que estudiant a la UOC no estic omplint tant sols un expedient, sinó que estic aprenent de manera significativa. És a dir, aprendre en aquest sentit no vol dir acumular coneixements, sinó establir relacions de forma no arbitrària i substantiva entre el què ja sé i el que vull aprendre. Això implica la capacitat d’atribuir significat propi i personal al tema d’estudi que existeix de manera objectiva. Per tant, a partir dels coneixements previs vaig modificant els models mentals gràcies a la interacció amb l’exterior, en aquest cas el campus. Partint de l’avaluació inicial, la qual mostra els meus coneixement previs sobre el tema puc dir que he après. Aquest aprenentatge s’ha donat gràcies a la participació en el debat CTSE, al qual es plantejaven situacions molt reals i ben contextualitzades. També han ajudat a aquest aprenentatge l’elaboració dels mapes conceptuals, ja que m’han ajudat a entendre les relacions entre els conceptes a treballar. I també he ampliat i reorganitzat els conceptes mitjançant l’estudi personal. La barreja de tot plegat m’ha ajudat a construir nous esquemes de coneixement i modificar-ne els anterior a partir dels nous descobriments.Per tant, puc dir que al llarg del procés d’aprenentatge hi hagut un veritable canvi conceptual, no una simple ampliació de conceptes sobre la mateixa estructura bàsica. El paper de la tecnologia en aquest procés ha tingut un pes important, ja que ha estat gràcies al programa Cmap Tools que he pogut elaborar un mapa conceptual inicial i a partir d’aquest anar-lo ampliant a mesura que descobria noves relacions entre els conceptes. I al llarg d’aquesta elaboració anava canviant el meu model mental sobre aquesta relació. La comparació entre el mapa de conceptes d’avaluació inicial i el mapa final són una mostra d’aquests canvis. Ja que el mapa sobre els meus coneixements previs demostra un coneixement mínim sobre el tema i unes relacions entre els conceptes mínimes. En canvi, si observem el mapa final descobrim que les relacions entre els conceptes són molt més complexes gràcies al treball que hi hagut al darrera. I segurament que si ara en tornés a fer un altre faria canvis i ampliacions sobre aquest últim.